tret distintiu

tret pertinent
m
Fonètica i fonologia

Diferència d’un fonema amb els altres, en termes de fonètica articulatòria, acústica o auditiva, que es revela en l’anàlisi dels fonemes o, més ben dit, de llurs diferents al·lòfon , dels quals són una abstracció.

En català, per exemple, els fonemes fricatius presenten els trets distintius següents, descrits segons la fonètica articulatòria:

on + indica la presència del tret, - indica l’absència del tret, i la casella buida, la no funcionalitat del tret.