Es desenvolupà ensems amb la institució de la pau de Déu, encaminada a la tutela de persones i béns contra els depredadors, promoguda per l’Església. Les primeres normes de la treva foren formulades en el sínode de Vic del 1033 convocat pel bisbe Oliba, quan els cavallers es comprometeren, sota penes pecuniàries, a no guerrejar durant l’advent i la quaresma, amb els respectius complements de les setmanes fins després de l’octava de l’Epifania i de després de Pasqua, i també en els períodes de preparació a l’Ascensió fins a la vuitada de Pentecosta i de les Quatre Témpores, a més de les principals festivitats de l’any, compreses les vigílies. El concili de Narbona del 1041 les estengué a altres diòcesis, prescrites tot seguit a Normandia l’any següent i confirmades per altres sínodes, que les adoptaren arreu. En la seva evolució posterior, la treva restà com un compromís lligat per sancions econòmiques que l’autoritat civil imposà als contendents, com a mètode de via judicial, per tal d’aturar o d’evitar bel·ligeràncies que calia resoldre per les vies del dret.
f
Història