Felip II ja havia intentat d’acabar la guerra en renunciar la sobirania dels Països Baixos (1598) a favor de la seva filla Isabel Clara Eugènia i del seu marit i concedint a aquells territoris una autonomia, més aparent que real. Les províncies protestants continuaren la lluita, i al cap de deu anys fou signat un armistici de vuit mesos que permeté d’iniciar les negociacions. Castella exigia el lliure exercici de la religió catòlica a llurs estats i l’abstenció de comerciar amb les Índies, però les Províncies Unides aconseguiren una independència de facto, diversos avantatges comercials i la retenció de les conquestes fetes durant la guerra, entre les quals figuraven les colònies hispanoportugueses. L’arribada al poder dels partidaris de no renovar la treva, als Països Baixos, i l’esclat de la guerra dels Trenta Anys, feren que, en extingir-se el terme, continuessin les hostilitats.