Situada a la vall del Mosel·la, prop de la frontera de Luxemburg, és una ciutat tranquil·la, centre del comerç vinícola del Mosel·la, seu d’algunes petites indústries tèxtils i mecàniques i manufactures del tabac. Als seus encontorns hom explota mines de coure i jaciments de guix. És bisbat catòlic, el primer d’Alemanya. Té universitat (fundada el 1473). Antiga Augusta Treverorum, fundada per August (~15 aC), fou nus de comunicacions (d’allí partien les vies cap a Colònia i cap a Magúncia) i centre comercial. Capital de la Bèlgica, era seu del legat i del procurador, amb autoritat sobre les dues Germànies. Amb l’ordenament de Dioclecià esdevingué seu del cèsar d’Occident (Galeri) i centre politicocultural de les províncies septentrionals de l’Imperi, on tots els emperadors, des de Constantí, sojornaren llargament. Conquerida pels francs (~464), en feren llur capital abans d’establir-se a Metz. Sota Pipí I i Carlemany reprengué l’antiga esplendor; però ben aviat decaigué, a causa de les lluites entre comte i bisbe i el saqueig dels normands. Mentrestant s’hi havien establert els benedictins, que maldaren per imposar llurs drets sobre la ciutat enfront dels drets del bisbe, que, després d’adquirir els drets del comte, havia esdevingut bisbe príncep de Trèveris. Les lluites duraren fins al segle XIII, amb la victòria del bisbe, sostingut pels regidors, les famílies principals i els ordes mendicants, acabats d’arribar. Des del principi del segle XIV el bisbe príncep fou un dels tres electors eclesiàstics del Sacre Imperi. La lluita dels camperols escindí la ciutat en dos bàndols (1522), bé que aviat (1559) s’uniren per afrontar la Reforma, la qual s’imposà: la submissió a l’Elector palatí (1580) durà fins a l’entrada dels francesos (1790), que la convertiren en capital del departament francès del Sarre (Saarland). El 1815 la ciutat passà a Prússia, i després de la Primera Guerra Mundial fou ocupada per les tropes aliades (1918- 30). Conserva restes importants de la ciutat romana, entre les quals es destaquen l’amfiteatre (segle II), la Porta Nigra (de tres pisos d’arcades amb dues torres semicirculars i pati interior, del segle IV), les termes del segle II (Barbarathermen) i les imperials (Kaiserthermen) del segle III, la gran basílica de Constantí d’una sola nau del segle IV (actualment Església evangèlica), les necròpolis, els horrea i les nombroses troballes de les excavacions practicades sota la catedral i la Liebfrauenkirche (actualment al Bischöfliches Museum). El monument medieval més important és la catedral, originàriament construcció romana quadrada i actualment construcció basilical del segle XI, amb afegits del XII (cor oriental i cripta) i del XIII (voltes); una sala romànica (actual museu de la catedral) dóna al claustre gòtic (segle XIII). L’exemplar gòtic més rigorós és la Liebfrauenkirche (1242-53); altres esglésies gòtiques són l’abacial de Sankt Mattias (1127-60), amb façana barroca (1783), i la de Sankt Gangolf, del segle XV. Del barroc hi ha l’església de Sankt Paulin (1734-57), sobre un projecte de B.Neumann, així com el palau episcopal i el palau Kesselstadt, molt destruïts a la Segona Guerra Mundial. Entre els edificis civils medievals es destaquen el Frankenturm (l’exemplar més antic de casa de pedra, ~1220), i el Dreikönigshaus (~1100). El Bischöfliches Museum posseeix nombrosos objectes d’orfebreria medieval. La Stadtbibliothek conserva preciosos manuscrits miniats.