trèvol

Trifolium sp (nc.)
trefle
trifoli
trébol (es)
clover (en)
m
Botànica

Trèvol de prat

Rick Leche (CC BY-NC 2.0)

Gènere de plantes herbàcies d’anuals a perennes, de la família de les papilionàcies, sovint cespitoses, de fulles trifoliolades, de flors rosades, blanques o grogues, reunides en glomèruls o en raïms densos, i de fruits secs petits, ordinàriament indehiscents. Són excel·lents plantes farratgeres.

El trèvol blanc (T.nigrescens) és una herba anual, amb tiges procumbents o redreçades de 5 a 40 cm, amb fulles de folíols cuneïformes, i amb flors blanques, disposades en glomèruls petits i laxos. Es fa en pastures i vores de camins, en terrenys silicis, a la regió mediterrània.

El trèvol de prat o trefle (T.pratense) és una herba perenne, amb tiges erectes o ascendents de 10 a 60 cm, amb fulles més o menys peloses, de folíols el·líptics, i amb flors purpúries o rosades, aplegades en glomèruls ovoides. Habita prats humits i llocs frescals, a quasi tot Europa.

El trèvol estrellat (T.stellatum) és una herba anual, amb tiges dretes de 5 a 25 cm, amb fulles de folíols petits, cordiformes i denticulats a l’àpex, i amb glomèruls esfèrics de flors rosades, de calze gros i obert finalment en forma d’estrella. Creix en erms d’anuals, a la regió mediterrània.

El trèvol maduixer (T.fragiferum) és una herba perenne, amb tiges repents de 10 a 30 cm, amb fulles de folíols el·líptics, i amb flors rosades, de calze finalment inflat i tomentós, aplegades en glomèruls arrodonits i compactes. Es fa en pastures i vores de camins, de sòl més o menys humit, a una gran part d’Europa.