tria pública

f

Economia

Teoria econòmica que, a través de l’anàlisi dels conceptes de racionalitat i coherència que haurien d’informar les decisions públiques, sosté que no és vàlid el supòsit que aquestes obeeixen a l’interès general.

Argumenta que hi predominen l’egoisme, el clientelisme i altres criteris antieconòmics. La teoria revisa tots els àmbits polítics i administratius (vot, partits, burocràcia, justícia, etc) i formula propostes normatives. Sorgida als Estats Units, a la darreria dels cinquanta, té per autors J.M. Buchanan, G. Tullock, A. Bernard i altres.