La tríada babilònica Anu-Enlil-Ea representa una tripartició del cosmos (cel-terra-oceà); el mateix s’esdevé en la tríada grega Zeus-Posidó-Hades i en la Trimūrti hindú. Altres tríades abracen només una part del cosmos, com la tríada astral babilònica Šin-Šamaš-Ištar (Lluna-Sol-Venus). L’agrupament pot basar-se en una afinitat, un parentiu, etc. Més difícils d’explicar són algunes tríades romanes, com la tríada capitolina (Júpiter-Juno-Minerva) o l’aventina, com també les nombroses tríades inferiors (les parques, les moires, etc), en les quals probablement la sacralitat del número tres és suficient per a explicar-ne l’existència.
f
Religió