Hom atribueix la invenció de la fórmula al metge principal de Neró, Andròmac (s I). La seva preparació fou sempre, ja des de l’època romana, molt solemne i segons un ritual. A l’edat mitjana fou considerada com una panacea universal amb propietats calmants, cardiotòniques i cicatritzants. Venècia, gràcies al seu monopoli del comerç d’espècies orientals, fou un dels centres de fabricació més prestigiosos. També ho fou Montpeller a partir del s XVI, sobretot gràcies a l’especier Laurent Catelan. A Barcelona, a mitjan s XVI, els consellers en regularen la seva fabricació: només podia ésser feta a la Casa de la Ciutat o a la plaça de Sant Jaume per prohoms del gremi d’especiers i amb la intervenció de dos metges. Els consellers i altres personalitats hi eren presents. El producte, fet en grans morters, era guardat en gerres. La seva importància decaigué a causa de la creixent importància que anà adquirint la farmàcia conventual, sobretot dels dominicans. Tanmateix, la seva solemne confecció persistí encara fins el 1740. A París arribà fins a l’inici de la Revolució Francesa.
f
Història
Farmàcia