triaga

triaga magna
f
Història
Farmàcia

Antídot usat contra tota mena de metzines compost d’una gran quantitat d’ingredients (més de 300), en especial carn d’escurçó i espècies orientals, i aplicat principalment a guarir mossegades d’animals verinosos (en grec Θηριαχἠ ‘medecina contra el verí dels animals’).

Hom atribueix la invenció de la fórmula al metge principal de Neró, Andròmac (s I). La seva preparació fou sempre, ja des de l’època romana, molt solemne i segons un ritual. A l’edat mitjana fou considerada com una panacea universal amb propietats calmants, cardiotòniques i cicatritzants. Venècia, gràcies al seu monopoli del comerç d’espècies orientals, fou un dels centres de fabricació més prestigiosos. També ho fou Montpeller a partir del s XVI, sobretot gràcies a l’especier Laurent Catelan. A Barcelona, a mitjan s XVI, els consellers en regularen la seva fabricació: només podia ésser feta a la Casa de la Ciutat o a la plaça de Sant Jaume per prohoms del gremi d’especiers i amb la intervenció de dos metges. Els consellers i altres personalitats hi eren presents. El producte, fet en grans morters, era guardat en gerres. La seva importància decaigué a causa de la creixent importància que anà adquirint la farmàcia conventual, sobretot dels dominicans. Tanmateix, la seva solemne confecció persistí encara fins el 1740. A París arribà fins a l’inici de la Revolució Francesa.