triangle de posició

m
Transports
Astronomia

Triangle esfèric determinat sobre l’esfera terrestre pels cercles màxims meridià, horari i vertical d’un astre i que té per vèrtexs el pol (P), el zenit (Z) i l’astre (A).

Els angles del triangle de posició, que permet de resoldre trigonomètricament els problemes nauticoastronòmics, són l'azimut (angle en Z), l'angle al pol (angle en P) i l'angle paral·làctic (angle en A), i els costats són la colaitud (PZ), la codeclinació (PA) i la distància zenital (ZA). Hom estableix, per definició, el signe de les declinacions i de les latituds, de manera que són positives les del N i negatives les del S, i el de les altures, de manera que són positives si l’astre és sobre l’horitzó i negatives si és sota. La codeclinació, pel fet d’elegir sempre com a vèrtex el pol elevat, és l’únic costat que pot ésser superior a 90º, llevat de la distància zenital, quan l’altura és negativa.