tribu

f
Història

A l’antic Israel, cadascun dels grups (en hebreu šebeṭ) en què es concretava l’organització politicosocial dels hebreus abans de la monarquia.

Segons la tradició bíblica eren dotze, i tenien llur epònim en els dotze fills de Jacob o Israel: Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Isacar i Zabuló (fills de Lia), Gad i Aser (fills de Zelpà, esclava de Lia), Josep i Benjamí (fills de Raquel), Dan i Neftalí (fills de Balà, esclava de Raquel). Segons la crítica moderna l’organització tribal d’Israel aplega elements històrics molt dispersos i entra en les característiques generals de l’organització del nòmades i seminòmades semites. La tribu es dividia en llinatges i famílies, i el cap, si més no en temps de perill, n'assumia el comandament. Era integrada no sols per descendència d’un avantpassat comú, sinó també i sobretot per la successiva agregació de famílies i grups de pobles molt distints. La seva història correspon a la del poble d'Israel.