tribu

f
Sociologia
Etnologia

Grup social que aplega nombroses famílies o clans, units per vincles lingüístics, racials i culturals, generalment amb un ordenament jurídic propi i sota l’obediència d’un cap.

Homogènia i autònoma des del punt de vista sociopolític, la tribu és la unitat més extensa de població de què s’ocupa tradicionalment l’etnografia. Una tribu és formada de grups més reduïts, com els clans, i es pot associar temporalment o permanentment amb altres tribus i formar una confederació amb finalitats militars o religioses, però no pas polítiques: quasi mai no té un sistema centralitzat d’autoritat política o jurídica sobre la confederació. En la definició de tribu els antropòlegs solen distingir dues realitats, dos dominis diferents, però lligats. Quasi tots se'n serveixen per a distingir un tipus de societats d’unes altres, un mode d’organització social específic, que comparen amb altres. Tanmateix, no hi ha un acord total entre ells a causa de la imprecisió dels criteris seleccionats per a definir i isolar aquests diversos tipus de societats. L’altre aspecte de la definició fa referència a la tribu com un estadi d’evolució de la societat humana. El desacord sobre aquest punt és encara més gran. Per als evolucionistes, cada estat de l’evolució és caracteritza per un tipus específic d’organització social. Però la majoria d’antropòlegs refusen de concloure l’existència d’un estat necessari d’evolució de la humanitat a partir de l’existència d’un mode d’organització social.