En l’ordenament vigent a l’Estat espanyol, comprèn, genèricament, jutjats (unipersonals) i audiències (tribunals col·legiats); l’integren tots els funcionaris, ja siguin titulars judicials (lletrats), o persones alienes a la carrera (llecs). En l’ordre civil, poden ésser tribunals de primera instància i de segona instància o d'apel·lació; pel que fa a la jurisdicció, n'hi ha d’ordinaris i d’especials. Els tribunals ordinaris comprenen el jutjat de pau, integrat per un jutge, amb jurisdicció sobre el municipi on no hi ha jutjat de primera instància. Aquests tribunals entenen de les qüestions civils de poca importància o quantia i de la matèria criminal derivada de certes faltes; també duen el registre civil de les respectives demarcacions. Judicialment i governativament depenen del jutjat de primera instància i d’instrucció, presidit per un jutge, amb jurisdicció sobre un partit judicial. En els assumptes civils té competència, en primera instància, sobre tots els negocis de qualsevol quantia i, en segona instància, sobre els recursos d’apel·lació contra sentències dictades pels tribunals inferiors del seu partit judicial. En l’ordre penal, li pertoca la instrucció dels sumaris derivats dels delictes greus i la instrucció de justícia i enjudiciament de les diligències derivades de delictes menys greus o de faltes comesos dins la pròpia demarcació. La instància màxima provincial és anomenada audiència provincial, organisme col·legiat, integrat per seccions sota la jurisdicció del president de l’audiència. Per sobre d’aquestes hi ha el tribunal superior de justícia, amb jurisdicció sobre totes les audiències provincials d’una mateixa comunitat autònoma. Tots els tribunals, en darrer terme, depenen del tribunal suprem (creat el 1812), instància suprema judicial que exerceix en cassació sobre tot el territori de l’estat. Consta de quatre sales: la de causes civils, la de causes criminals, la de causes contencioses-administratives i la sala de les causes socials (qüestions laborals). En única instància resol els processos contra magistrats i contra alts càrrecs de l’estat, llevat dels militars quan es tracta de delictes tipificats i penats en el codi de justícia militar. La jurisdicció laboral i els tribunals tutelars de menors són integrats actualment dins la jurisdicció ordinària i queda únicament com a jurisdicció especial la militar.
m
Dret
Dret administratiu
Dret militar
Dret processal