En els estats constitucionals que disposen d’aquesta jurisdicció, el Tribunal Constitucional és l’únic òrgan que pot declarar inconstitucional i nul·la una norma aprovada pel legislador. El control de constitucionalitat de la llei s’exerceix amb caràcter abstracte, a través de procediments de constitucionalitat específics impulsats per òrgans polítics (govern, diputats de l’oposició) o jutges (a través de qüestions d’inconstitucionalitat) i les seves decisions tenen un caràcter general. El principal teòric de la jurisdicció constitucional, Hans Kelsen, qualificà la funció del Tribunal Constitucional de “legislador negatiu”, fonamentant la seva legitimitat en el fet que desenvolupa un control estrictament jurídic a través de la interpretació de la Constitució i esdevé una garantia del caràcter suprem de la norma constitucional. El Tribunal Constitucional, per bé que exerceix una funció jurisdiccional, no s’integra ni per la seva composició (magistrats elegits per òrgans polítics) ni per les seves funcions (el control de constitucionalitat de la llei) en el poder judicial. Alguns tribunals constitucionals també exerceixen funcions de garantia dels drets fonamentals i arbitren els conflictes de competència entre estat central i ens territorials en federacions o estats descentralitzats. El primer Tribunal Constitucional fou creat a Àustria per la Constitució austríaca de l’any 1920. En el període d’entreguerres també es crearen tribunals constitucionals a Txecoslovàquia i a la Segona República Espanyola (Tribunal de Garanties Constitucionals), òrgans que funcionaren fins el col·lapse de les respectives democràcies amb la irrupció dels règims totalitaris. Després de la Segona Guerra Mundial es consolidaren els Tribunals Constitucionals d’Itàlia (1947) i de la República Federal d’Alemanya (Tribunal Constitucional Federal Alemany, establert per la Llei fonamental de Bonn, 1949). L’Estat espanyol incorporà un sistema de jurisdicció constitucional amb la Constitució del 1978. Després de la caiguda del mur de Berlín (1989), les democràcies de l’Europa de l’est també incorporaren tribunals constitucionals (com ara Polònia, Txèquia, Hongria, Lituània, Letònia o Eslovènia).
m
Política
Dret constitucional