La llei orgànica del poder judicial integrà la jurisdicció de menors dins la jurisdicció ordinària, creant a cada província un —o més— jutjats de menors, les decisions dels quals són apel·lables a l’audiència provincial. El primer tribunal tutelar de menors fou el de Tarragona (1920); s’establiren després el de Barcelona (1921), el de València (1923), el de Palma (1925), els de Lleida i Girona (1927), el d’Alacant (1930) i, el 1940, el de Castelló de la Plana. Aquest, però, havia existit ja a l’edat mitjana, com la institució valenciana de l’anomenat pare d’òrfens, creada per Pere III de Catalunya-Aragó el 1337 i estesa més tard a tota la corona catalanoaragonesa, excepte al Principat. Lluís Vives, en el tractat De subventione pauperum (1526), fa una planificació completa del problema que suposa la delinqüència i l’abandonament d’infants. A Barcelona fou fundada l’entitat protectora del Bon Pastor (1550), la Casa de Misericòrdia (1583) (i, en un altre terreny, la Casa de Caritat, 1802) i la Casa de Correcció (1834). Més tard fou fundat l’Asil Duran (1890), de discutida eficàcia, i Ramon Albó llançà la idea del Patronat de Nois i Adolescents Presos (1895). Josep Pedragosa posà en marxa la Casa de Família (1905) i la Granja Escola de Plegamans (1910), pertanyents al Patronat de Lliberts i de la Infància Abandonada.
m
Dret
Dret civil