trinitari

m
Cristianisme

Membre de l’orde de la Santíssima Trinitat de la Redempció de Captius fundat per Joan de Mata i Fèlix de Valois i aprovat pel papa Innocenci III el 1198.

La seva finalitat era la redempció dels captius cristians caiguts en poder dels moros. Tenien tres vots clàssics i un quart de lliurar-se com a ostatges en lloc dels captius que no podien redimir i dels quals perillava la fe. Tenien una organització semblant als ordes militars i seguien les normes dels canonges regulars. El seu hàbit era blanc amb una capa negra, i tenien com a distintiu una creu blava i vermella sobre el pit. L’orde s’estengué ràpidament per França, Anglaterra, Irlanda i la península Ibèrica. Als Països Catalans entrà molt aviat; la primera casa al sud dels Pirineus fou la de Vinganya, a Seròs (Segrià), fundada pel mateix Joan de Mata el 1201; la seguiren Lleida (1204), Anglesola (1204), Piera (1205), Sant Blai de Tortosa (1213) i Santa Maria de les Parrelles, prop de Balaguer (vers el 1300). El 1221 fou creada la província d’Aragó, la qual se separà de la de Castella i Portugal, que tingué la primera casa a Toledo el 1206. A Mallorca s’establiren el 1232, i a València el 1256, a l’hospital de Sant Guillem; traslladats més tard al regne valencià, foren creades noves cases a Xàtiva (1259) i Sagunt (1275), i més tard a Alzira (1558), Llíria (1590) i Oriola. Al Principat foren creades també noves cases a Vilafranca del Penedès (1458), a Barcelona (1529), a Tarragona (1577) i a les Sogues de Bellvís (1589). El 1570, en ésser creada la nova província d’Andalusia, la d’Aragó tenia 31 cases, la de Castella 20 i la d’Andalusia 18. El càrrec de ministre provincial i el de conventual, que en un principi eren vitalicis, es convertiren en triennals des del 1567 a la província d’Aragó. A la fi del s XVI, a instàncies del beat Joan Baptista de la Concepció, fou reformat l’orde i foren creats els trinitaris descalços, aprovats pel papa el 1599; de moment els reformats formaren només una província a part, sense separar-se de l’orde. La separació començà el 1631, i es completà el 1783, però la nova branca dels trinitaris no afectà pràcticament el Principat, que només tingué la casa de Vic, fundada el 1637, abandonada el 1640 i reerigida el 1699, en record de Miquel dels Sants, trinitari descalç, fill de Vic, que morí a Valladolid el 1625. L’orde trinitari antic, o dels calçats, continuà en pla d’orde mendicant o hospitaler fins a l’exclaustració del 1835. El 1675 havien creat un Col·legi de la Trinitat a Barcelona per a formació dels seus alumnes dels Països Catalans i d’Aragó. A l’època de l’exclaustració hi havia, a Catalunya, només 127 frares i 11 convents.