S’allistà a l’exèrcit republicà l’octubre del 1937, i, el juny del 1938, caigué pres al front d’Aragó. Inicià aleshores un periple per diversos camps de concentració: acadèmia militar de San Gregorio (Saragossa), Miranda de Ebro (Burgos), Urduña (Biscaia) i Aranda de Duero (Burgos), i per les presons d’Aranda de Duero, Valdenoceda (Burgos), la provincial de Burgos i la de Sòria, la de Torrero (Saragossa), la Model de València i la de Castelló. Enquadrat el 1942 al batalló disciplinari de soldats treballadors penats número 95 per fer treballs forçats a Arcos de Jalón (Sòria), Cuelgamuros-Valle de los Caídos, Somaén (Sòria) i Armiñon (Àlaba), no fou alliberat fins el 1945. Establert a Argentona (Maresme) des de la dècada de 1960, anys després de la fi de la dictadura esdevingué molt actiu en la recuperació de la memòria històrica com a membre destacat de l’Associació d’Exinternats del Franquisme a Catalunya, de la qual fou president, i també amb el relat de la pròpia experiència en les obres Per les presons de Franco (2007) i El Valle de los Caídos y la represión franquista (2011). El 2004 rebé la Creu de Sant Jordi.