Vida i obra
Estudià a l’Escola d’Enginyers Agrònoms de Madrid. Participà activament en diversos actes culturals a la seva ciutat natal de Sitges. El 1914 fundà, amb Miquel Utrillo, la revista La Cantonada. Cant d’en T. Catasús i tonada d’en M. Utrillo, de la qual només sortí un número.
Publicà poemes a revistes i diaris, com Joventut, El Eco de Sitges, Pèl & Ploma, La Revista, L’Amic de les Arts, El Poble Català, Arc Voltaic i Un Enemic del Poble, entre d’altres.
Amb motiu de les seves noces, els amics li oferiren un volum que aplegava algunes de les seves poesies (De l’hort i de la costa, 1915). Publicà tres llibres més de poesia: Poemes del temps (1919), Vendimiari (1921) i Robins de magrana (1930).
Algunes de les seves poesies foren antologades en la col·lecció “Lectura Popular” i a Els poetes d’ara (1924). En aquestes obres destaca una actitud contemplativa i serena, i la meditació sobre el pas del temps, amb un fons de melangia i de sentit religiós. En són trets recurrents la descripció de la quotidianitat, l’amor ideal i el paisatge mediterrani de Sitges. Proper a l’estètica classicista i a la iconografia del noucentisme, adoptà també models estròfics i mètrics de la poesia popular. La seva poesia té algun rastre de Maragall, però sobretot rep la influència de Carner i Alcover. També s’hi fa notar la relació amb Joaquim Sunyer, López-Picó i Folguera.
Eduard Toldrà en musicà alguns poemes.
Bibliografia
- Subiràs i Pugibet, M. (2006): “Trinitat Catasús o la ‘claredat sonora’ de la poesia”. Revista de Catalunya, 220, p. 83-100.