Especialitzada en història de l’arquitectura valenciana, camp en què feu aportacions substancials, fou professora d’història de l’arquitectura a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València. La seva tesi de doctorat (1969) se centrà en l’arquitectura modernista a València, i donà lloc a La arquitectura modernista en Valencia (1971), i un llibre cabdal, La arquitectura de la renovación urbana en Valencia (1973), amb un significatiu pròleg de Joan Fuster. En aquest treball, que analitza les transformacions urbanes de València al segle XIX, plantejà el problema de l’impacte del Modernisme a València, i estudià les mostres més representatives d’aquest estil en l’arquitectura de la ciutat. També és autora de la part corresponent d’art al tercer volum de la Història del País Valencià (1975).
D’altra banda, aportà una síntesi de l’evolució històrica dels estils arquitectònics a la ciutat de València al llarg del segle XIX, des dels llenguatges romàntics anteriors fins al neoclassicisme i l’eclecticisme. Segons l’autora, el Modernisme valencià, deutor de la connexió barcelonina, revestí característiques peculiars, fou menys radical en els seus plantejaments i menys “modern” en la seva plasmació arquitectònica, tot i que impregnà la ciutat amb edificacions contundents i elements decoratius ben visibles a l’Eixample. Una de les troballes més destacades d’aquest estudi capdavanter fou la definició del modernisme valencià popular, ben present i visible en edificacions dels barris del Cabanyal i la Malva-rosa de la ciutat de València.
Finalment, analitzà els inicis del racionalisme en l’arquitectura i, especialment, la figura de Demetri Ribes. A partir d’aquesta obra, que inaugurà l’estudi sistemàtic de l’evolució de l’arquitectura valenciana, l’autora aprofundí en la història urbana de València, amb aportacions com Valencia. Guía urbana y de arquitectura (1983), un catàleg raonat i exhaustiu de la morfologia urbana i arquitectònica de València, i La vivienda y la calle. La calle de Cavallers de Valencia (1996), en col·laboració amb Maria Jesús Teixidor. Es tracta d’un estudi monogràfic del carrer de Cavallers de València, seu de palaus i edificis monumentals representatius de l’època de l’esplendor medieval valenciana. Al llarg de l’obra, l’autora aporta una visió crítica i erudita sobre la configuració de la trama urbana de València i sobre els seus elements singulars, des d’una visió històrica que inclou la reconstrucció de la trajectòria dels grups i classes socials determinants de l’evolució urbana de la ciutat.
Aquesta visió global de la ciutat, amb un component d’història social i de les mentalitats, la portà, en els darrers temps, a enfocar el seu treball des de l’òptica de l’anomenat urbanisme crític, disconforme amb la concepció utilitària i mercantilista de la ciutat, que ha mostrat excessos flagrants en l’evolució recent de la ciutat de València, amb una davallada de la qualitat de l’arquitectura i l’urbanisme, la primacia de l’especulació i el perill de destrucció de la trama urbana i social de nuclis com el Cabanyal i la Malva-rosa.
Especialista també en l’obra del pintor valencià Sorolla, li dedicà la monografia Joaquín Sorolla (1980). Assessora i col·laboradora en revistes especialitzades d’història de l’art, arquitectura i crítica artística com ara Estudio Pro-Arte, escriví també per a revistes com Gorg, Serra d’Or, etc., sobre feminisme i urbanisme i en defensa del patrimoni artístic. Formà part de la junta de la Real Sociedad Económica de Amigos del País.