En l’època barroca la sonata en trio, subdividida en tres moviments, associa tres instruments concertants, dos a la part superior i un en el baix, aquest sovint amb el suport d’un instrument harmònic que realitza el baix continu. A partir de l’època clàssica rep la denominació de trio una sonata per a tres instruments (sovint piano, violí i violoncel). Altres combinacions instrumentals són les de trio d’instruments de corda i trio d’instruments de vent de llengüeta. El primer acostuma a ésser format per un violí, una viola i un violoncel, i és una modalitat molt conreada al s. XX, per M.Reger, P.Hindemith, D.Milhaud. A.Schönberg i A.Webern.
m
Música