triomf

triunfo (es), triumph (en)
m
Història

L’honor màxim que, a la Roma antiga, era tributat al general victoriós sobre els enemics.

Aquest honor només podia ésser atorgat al militar revestit de l'imperium maius i que no l’havia perdut entrant al recinte urbà: calia que restés fora ciutat tot esperant la decisió senatorial. El triomf constituïa una cerimònia amb caràcter sacral i militar: el seguici, format al Camp de Mart, anava fins al temple de Júpiter Capitolí. El triomfador, vestit amb la toga picta (toga) i coronat de llorer, anava dalt d’un carro triomfal precedit dels lictors i dels senadors. Arribats al temple, el vencedor ofrenava al déu els llorers de la victòria i un sacrifici. Hom creu que, de Ròmul a Vespasià, foren celebrats a Roma més de 320 triomfs, alguns dels quals figuren inscrits a l’arc d’August al fòrum, que ha estat conservat parcialment.