triòxid d’arsènic

arsènic, anhídrid arsenós, arsènic blanc, Símbol delAs2O3
m
Química

El més important dels composts d’arsènic, dit també anhídrid arsenós o simplement arsènic.

Es forma per combustió de l’element. Existeix en una forma amorfa, vítria, inestable, obtinguda refredant lentament els vapors a temperatura alta, i en dues formes cristal·lines, l’una cúbica (octàedres), l’altra monoclínica (prismes). Se sublima a pressió atmosfèrica; les formes cristal·lines sense fondre's, l’amorfa fonent-se pels volts de 200°C; totes tres es vaporitzen totalment a 218°C. La densitat de vapor correspon a la fórmula As4O6 fins a 800°C i a As2O3 per damunt de 1 800°C. És molt poc soluble en aigua, però es dissol en els àcids i els àlcalis i en el glicerol. Les solucions aquoses són feblement àcides, i hom admet que contenen àcid arsenós, H3AsO3 o HAsO2, mai no aïllat, que amb les bases dóna els arsenits. Els oxidants, tals com l’àcid nítric, el transformen en pentòxid; el carbó, el monòxid de carboni i altres reductors, a arsènic metàl·lic. Industrialment, és obtingut torrant arsenopirita i, sobretot, com a subproducte de la metal·lúrgia de diversos metalls que hom extreu de menes arseníferes. Els fums blancs que contenen l’arsènic són recollits en grans cambres, i el triòxid és purificat per sublimació. És extremament tòxic i molt perillós perquè és inodor i insípid, i ha estat molt utilitzat amb fins criminals. Les seves principals aplicacions industrials són: la fabricació del vidre (descoloració i opalinització); la fabricació dels verds de Schweinfurt i de Scheele i l’obtenció d’arsènic element i dels altres composts arsenicals. És emprat també com a raticida i insecticida; per a la preparació dels banys destinats a eliminar els paràsits del bestiar; en esmalts ceràmics; en pirotècnia; en la conservació de les pells i en la indústria tèxtil. En dermatologia és utilitzat com a cauteri i, en odontologia, per a destruir la polpa dentària.