tripanosomiasi

f
Patologia humana

Nom genèric de les malalties produïdes pels tripanosomes, especialment de les dels èquids i bòvids (com ara la surra, el mal de malucs, la durina) i de les humanes.

Les més conegudes són la malaltia de la son o tripanosomiasi africana i la malaltia de Chagas o tripanosomiasi americana.

La malaltia de la son, causada per Trypanosoma gambiense i T. rhodesiense i transmesa per la picada i la contaminació d’una mosca tse-tse infectada, es caracteritza per l’aparició d’un xancre d’inoculació eritematós, seguit de limfadenopaties generalitzades, esplenomegàlia, paroxismes febrils amb erupció cutània i, després del primer any, afectació del sistema nerviós central amb manca d’expressió facial, d’interès i d’activitat i pertorbacions neurològiques amb tendència a la son profunda i permanent. El tractament quimioteràpic i la profilaxi han millorat el pronòstic de la malaltia.

La malaltia de Chagas, causada pel T. cruzi i transmesa per la picada nocturna d’insectes heteròpters (gènere Triatoma), s’inicia com un nòdul eritematós en el lloc de la picada, on es multipliquen els paràsits, i després de la fase de parasitació de la sang (parasitèmia) apareixen els fenòmens de parasitació crònica dels òrgans (miocarditis, miositis, meningoencefalitis, oftàlmia unilateral, etc). És menys aguda i de millor pronòstic que la malaltia de la son.