Situada a la costa mediterrània, al centre d’un fèrtil oasi, és el principal centre econòmic del país, que agrupa la meitat de les indústries de Líbia (alimentàries, tèxtils, de la pell, del tabac, artesanes i turístiques). Al seu port —el més gran del país—, s’efectuen les tres quartes parts del comerç exterior. Té aeroport internacional. Hi ha la Universitat d’Alfateh, fundada el 1973. Consta de dos nuclis diferents: l’antic barri àrab, de carrerons estrets, basars pintorescs i animats, i la zona nova, d’aire europeu, construïda durant l’ocupació italiana.
Fundada per colons fenicis i sicilians (segle IV aC), la primitiva Oea fou dominada, successivament, per cartaginesos, romans i bizantins. Al segle III fou seu episcopal. Amb la conquesta àrab, sota ‘Amr ibn al-'Āṣ (643), es convertí en un dels centres de les rebel·lions politicoreligioses nord-africanes, sobretot en temps dels ibadites. Roger d’Hauteville, durant l’expansió normanda a Sicília, la prengué temporalment (1146-58). A partir del segle XVI passà del domini hispànic (1510-30) al dels cavallers de Malta (1530-51) i als turcs, i esdevingué un focus de la pirateria mediterrània. Ocupada pels italians el 1911, fou la base aliada de la campanya de Líbia (1941-43) i passà en poder de l’exèrcit del general Montgomery el 1943. De l’època romana conserva l’arc en honor de Marc Aureli i Luci Ver (163). Les muralles, romanobizantines, foren refetes pels àrabs. L’edifici més important és el castell (as-Sarāy), del segle VII, refet pels castellans i cavallers de Malta al segle XVI (actualment és seu del museu arqueològic, amb importants mosaics i escultures provinents de Leptis Magna i de Sàbrata).