tríptic

tríptico (es), triptych (en)

m

Art

Composició pictòrica, escultòrica o d’orfebreria dividida en tres cossos, en la qual els dos exteriors es tanquen sobre el central; tenen també decorada la cara exterior que resta a la vista quan el tríptic és tancat.

Aparegué a Bizanci com a derivació i ampliació del díptic, i restà sempre de mida petita i portàtil en l’art cristià oriental. A Occident arribà a adquirir grans dimensions i constituí veritables retaules d’altars, i el seu millor moment fou el gòtic. El seu ús perdurà fins al s XV.