El tema fou tractat, entre d’altres, per Chrétien de Troyes (el text del qual s’ha perdut) i per dos poetes del s XII, Béroul i Thomas, i la llegenda s’estengué ràpidament per tot Europa. A Catalunya gaudí d’una gran popularitat i aviat es convertí en un tòpic literari. S'han conservat breus fragments de traduccions catalanes del romanç, del s XIV: un, de Cervera, publicat per Agustí Duran i Sanpere, i un altre, d’Andorra, publicat per R.Aramon i Serra.