triteisme

m
Cristianisme

Nom donat a diverses doctrines trinitàries que en llur esforç per subratllar la divinitat de les tres persones divines no n’expliquen prou la unitat substancial.

El primer a ésser acusat de triteisme fou Marció, al s II, i posteriorment ho fou també un sector dels monofisites; a l’alta edat mitjana el canonge i nominalista Roscelin, el bisbe de Poitiers i mestre de l’escola de Chartres Gilbert de la Porrée (1076-1154) i el monjo cistercenc Joaquim de Fiore foren condemnats per l’Església (1092, 1146 i 1215, respectivament) d’una tal heretgia.