tritiació

f
Química

Marcatge d’una molècula per substitució d’un o més dels seus àtoms d’hidrogen per triti (3H).

Les reaccions de tritiació, que hom efectua generalment amb òxid d’hidrogen i triti (THO) diluït en aigua, es produeixen amb facilitat, especialment quan les substàncies tractades tenen hidrògens làbils. D’altra banda, la tritiació pot ésser portada a terme per reducció amb hidrurs tritiats, com és ara LiBH3T, o per hidratació amb THO de composts insaturats. La tritiació té una gran importància en bioquímica, per a estudis de biosíntesi, fotosíntesi i metabolisme de fàrmacs. Atesa la petita concentració de l’isòtop que hom ateny normalment i la molt baixa energia de la radiació β que emet, cal, quan hom l’empra com a traçador, l’ús de tècniques de mesura especials.