triumvirat

m
Història

Nom que designa cadascuna de les dues aliances polítiques que precediren la instauració de l’imperi Romà, en què el govern requeia en tres persones o triumvirs.

El primer triumvirat fou, de fet, una coalició política privada, de caràcter il·legal, conclosa el 60 aC entre Pompeu, Cèsar i Cras, els quals es comprometeren a mancomunar esforços i influències per tal de satisfer llurs ambicions i dominar l’anarquia; l’acord fou renovat el 56 a Lucca. Desaparegut Cras, esclatà entre Cèsar i Pompeu la guerra civil, guanyada per Cèsar. El segon triumvirat fou format per Octavi, Antoni i Lèpid el 43 aC; aquest cop es tractava d’una missió oficial, d’una nova magistratura col·legiada amb poders il·limitats (tres uiri reipublicae constituendae). L’aliança fou renovada el 37 aC, però el triumvirat només reeixí a esclafar l’oposició anticesariana (a Filipos l’any 42). Els seus membres entraren aviat en conflicte: exclòs Lèpid de l’aliança, Octavi el resolgué desembarassant-se d’Antoni (a Àccium l’any 31).