A l’època medieval foren principalment gibel·lins, i després, en general, enemics dels Visconti. Capitanejaren la república ambrosiana, bé que l’abandonaren per seguir el duc sforzesc Francesc I. Així, els germans Ambrogio i Erasmo Trivulzio (mort el 1459), el darrer dels quals fou condottiere i mariscal general. El llinatge es dividí en diverses línies. De la línia de Casteltidone, extingida el 1549, cal esmentar Giacomello Trivulzio, que fou un dels negociadors de la pau de Lodi (1454). De la línia de Borgomanero, Antonio Trivulzio (mort el 1509), que fou cardenal; Teodoro Trivulzio (mort el 1551), fidel als aragonesos de Nàpols, capità general dels francesos a Venècia, conductor de les restes de l’exèrcit derrotat a Pavia, mariscal de França, governador de Gènova i Lió; i Giangiacomo Teodoro Trivulzio. De la línia dels marquesos de Vigevano i comtes de Mesocco, Giangiacomo Trivulzio. De la línia dels senyors de Formigara, el general i diplomàtic Ranieri Renato Trivulzio (mort el 1498). De la línia dels comtes de Melzo, Scaramuzza Trivulzio (mort el 1527), jurisconsult, bisbe de Como i Piacenza i cardenal. De la línia dels comtes de Melzo, prínceps del Sacre Imperi, el cardenal Antonio Trivulzio (mort el 1559) i el general Alessandro Trivulzio (mort el 1805).