Posteriorment, el nom passà a designar bàsicament els monuments erigits en recordança de les victòries. Ja a l’època llegendària de Grècia hom troba l’esment de trofeus molt antics erigits en forma anomenada antropomòrfica: el vencedor penjava dalt d’un arbre o d’un pal les armes del vençut amb la mateixa disposició que aquest, en vida, les endossava. Al llarg dels temps, el nombre de trofeus erigits passà a ésser una mostra de la glòria de cada general (així, Pèricles es vanava d’haver-ne erigits nou). A Roma, seguint el costum grec, ultra els llegendaris trofeus d’Enees, Ròmul, etc., són recordats els de Marcel (222 aC), Fabi Màxim, Mari, Sul·la, Pompeu, etc. En l’art antiga, els trofeus foren un element arquitectònic i decoratiu, tant a Grècia (l’Atena Níkē, a l’Acropòlis atenesa, frisos amb armes a Pèrgam, etc.) com a Roma, on es multiplicaren en els arcs de triomf, en les monedes (vittoriati) i en les columnes rostrades.
m
Història
Art