El 90% dels trombes s’originen a les venes de les extremitats inferiors i habitualment es desprenen d’una trombosi venosa profunda. El grau d’afectació cardiopulmonar depèn de les dimensions del trombe i del diàmetre dels vasos oclosos. En el moment de l’embolisme es provoca una hipertensió pulmonar, i la principal alteració fisiopatològica, que pot posar en perill la vida del pacient, és el deteriorament de l’intercanvi de gasos a nivell dels capiŀlars pulmonars (pas d’oxigen de l’alvèol a la sang i de diòxid de carboni de la sang a l’aire alveolar), ja que la resistència al flux sanguini pulmonar es troba augmentada. L’episodi de l’embòlia pot ésser asimptomàtic i si es repeteix diverses vegades pot ocasionar una hipertensió pulmonar crònica. En canvi, quan provoca una simptomatologia aguda, aquesta és molt inespecífica i es basa en la dispnea i el dolor toràcic; en casos greus, s’hi pot afegir síncope, hemoptisi i, fins i tot, fallida cardíaca aguda amb xoc cardiogènic, que en alguns casos pot ésser mortal.
m
Medicina