trompa

trompa (es), horn, tube, trunk, (en)
f
Música

Trompa

© Fototeca

Instrument aeròfon d’embocadura d’embut, de metall (llautó, bronze o argent), que consisteix en un tub llarg i estret, generalment enroscat circularment, i que va eixamplant-se gradualment des de l’embocadura fins al pavelló.

N'hi ha de diverses formes i llargades: el tub supera sovint els set metres de llargada. Una forma primitiva, l’anomenat corn dels Alps, és de forma recta o lleugerament corba (hom l’ha incorporat a l’orquestra). La trompa de caça, de la qual deriva el corn d’harmonia, ha tingut diverses mides, i ha perdurat l’anomenada mitja trompa, de tres voltes i mitja de tub. Al començament del segle XIX Stölzel hi incorporà un mecanisme de pistons (la trompa de pistons), que li permeteren d’emetre d’una manera justa tots els graus de l’escala cromàtica; a partir del 1865 la trompa de pistons en fa o en si bemoll entrà a formar part de l’orquestra.