tuberculosi

fímia
tuberculosis (es)
tuberculosis (en)
f
Patologia humana

Malaltia infecciosa, contagiosa i inoculable, causada pel bacil de Koch (Mycobacterium tuberculosis), bacteri alcoholoacidoresistent que produeix una lesió hística inflamatòria, productiva i exsudativa, amb tendència a la necrosi caseosa.

Aquesta lesió, el tubercle, és un nòdul de teixit de granulació que conté cèl·lules gegants de Langhans envoltades de cèl·lules disposades en forma d’epiteli, limfòcits i polinuclears neutròfils, que evoluciona cap a la liqüefacció del casi formant cavitats tuberculoses característiques. El contagi es produeix per inhalació de gotes expectorades per tuberculosos en activitat o per ingestió de llet de vaca tuberculosa. La malaltia sol començar per una lesió primària al pulmó (xancre d’inoculació de Ghon), acompanyada d’una adenopatia satèl·lit, que constitueix el complex primari, el qual té tendència a la guarició espontània (per resolució, fibrosi i calcificació) mentre el malalt desenvolupa una immunitat específica que es tradueix en la positivitat de la reacció a la tuberculina. És l’etapa de la tuberculosi primària. Quan, malgrat la immunitat específica, la malaltia progressa o quan és reactivat un focus antic a través de la disseminació local o de l’hematògena, poden ésser afectats altres òrgans (ronyons, meninges, esquelet, etc.), la qual cosa dona lloc a la tuberculosi secundària.

Clínicament, la tuberculosi primària no complicada no dona cap simptomatologia; per contra, la postprimària dona una simptomatologia diversa segons l’òrgan afectat. D’aquestes formes, la més freqüent és la tuberculosi pulmonar. Clínicament, pot ésser durant molt de temps totalment anodina (astènia, suor, febre, pèrdua de pes, tos productiva, cefalàlgies, etc.); l’exploració física i analítica, la radiologia, la prova de la tuberculina i l’aïllament del bacil de Koch a l’esput permeten de fer-ne la diagnosi. Les complicacions més importants són la formació de cavitats (cavitació) i les fístules broncopleurals i empiemes, l’hemoptisi, els vessaments pleurals, les bronquièctasis, etc.

La tuberculosi cervical o escròfula es caracteritza per una limfadenitis freda amb tendència a la fluctuació i formació espontània de fístules. Unes altres localitzacions de la tuberculosi postprimària són la renal, la genital, la peritoneal, l’esquelètica (malaltia de Pott) i la intestinal. A partir de qualsevol d’aquests focus es pot produir una disseminació hemàtica per tot el cos i originar la tuberculosi miliar.

Durant els anys noranta hi hagué un augment del nombre de casos de tuberculosi degut a la resistència que el Mycobacterium tuberculosis ha desenvolupat a alguns dels fàrmacs emprats en el tractament de la malaltia. Al final de la dècada es començà a assajar una vacuna antituberculosa d’ADN, que evita la infecció i estimula el sistema immunitari dels afectats.

El tractament de totes les formes de la tuberculosi és essencialment mèdic. La utilització, en dosis i temps adequats, dels tuberculostàtics (isomiacida, etambutol, rifampicina, estreptomicina, pirazinamida, etc.) fa que actualment la malaltia no presenti problemes especials de guariment.