Tudela

Tudela Plaça dels furs

© Laura Martínez Ajona

Municipi de Navarra, País Basc.

Situat a la riba dreta de l’Ebre, a la confluència amb el Queiles, és el centre comercial de la Ribera Tudelana. Té indústries derivades de l’agricultura (conserves) i de pinsos, cel·lulosa, arts gràfiques, etc. Ciutat de fundació romana (Tutela), la seva posició estratègica a les ribes de l’Ebre la convertí en un baluard de la frontera superior d’Al-Andalus durant els segles de dominació sarraïna (s. VIII-XII). Als s. VIII i IX estigué en mans de la família muladí dels Banū Qasī, i fins al s. XII, juntament amb Saragossa, Lleida i Tortosa, contribuí decisivament a contenir els progressos territorials dels regnes i comtats cristians del nord de l’Ebre. Conquerida l’any 1119 pel rei Alfons I d’Aragó, rebé un fur (1127) i privilegis especials que atragueren mercaders i artesans ultrapirinencs (francs), els quals s’establiren en un barri a part. Alfons I la lliurà a un noble normand col·laborador seu, que, al seu torn, la cedí a la seva neboda Margarida de Perche, casada amb Garcia Ramires, rebesnet de Sanç III, que en pujar al tron de Navarra (Garcia V) la incorporà a la corona. El 2 de febrer de 1231 s’hi pactà una aliança i un acord d’heretament mutu entre Sanç VII de Navarra i Jaume I de Catalunya-Aragó, i l’1 d’agost de 1253 un tractat d’ajuda mútua, ofensiva i defensiva, entre la reina Margarida de Navarra, mare de Teobald II, i l’infant Alfons, primogènit de Jaume el Conqueridor. Tudela també fou escenari d’un pacte d’aliança (Lliga de Tudela, 1460), entre Joan II de Catalunya-Aragó i la noblesa castellana contrària a Enric IV, i d’unes negociacions de pau (1476) entre el mateix Joan II i el seu fill Ferran el Catòlic —ja rei de Castella—, per tal de posar fi a les lluites civils navarreses entre agramontesos i beaumontesos. Tingué mercat important durant l’edat mitjana, i hi destacà el treball del ferro i la cristalleria. Entre els monuments, cal esmentar la catedral (s. XIII), al claustre de la qual s’han trobat restes d’una mesquita califal del s. IX; és de tres naus i creuer, amb volta d’ogives. Presenta una rica decoració escultòrica a la façana i els capitells del claustre. A l’interior destaquen el retaule major, de Pedro Díaz de Oviedo, i el cadirat d’or, d’Esteban de Obray. També són interessants les esglésies de la Magdalena i de San Nicolás.