Els seus orígens són coneguts a partir del s XIII amb Ednyfed Fychan (mort el 1246), que vivia a l’illa d’Anglesey, però la fortuna dinàstica de la família fou establerta per Owen Tudor (mort el 1461), un aventurer, fill de Marudedd ap Tudor , que es casà amb Caterina de França , vídua d’Enric V d’Anglaterra. Perseguit per Humfred, duc de Gloucester, oncle i regent d’Enric VI, jove fill de Caterina, Owen es refugià a Gal·les; en arribar a la majoritat Enric VI fou rehabilitat. Durant la guerra de les Dues Roses (1455-85) lluità a favor de la dinastia de Lancaster (la causa d’Enric VI), però fou executat després de la victòria yorkista de Mortimer Cross (1461). Un dels seus cinc fills, Edmund Tudor (mort el 1456), fou creat comte de Richmond (1452), i es casà (1455) amb Margaret Beaufort, filla del duc de Somerset. El seu únic fill, Henry Tudor (mort el 1509), hereu dels drets de la dinastia de Lancaster, lluità contra el rei yorkista Ricard III, el derrotà a Bosworth Field (1485) i es convertí en Enric VII d’Anglaterra (1485-1509). Fou succeït pel seu fill, Enric VIII (1509-47), i pels tres fills d’Enric VIII: Eduard VI (1547-53), Maria I (1553-58) i Elisabet I (1558-1603). Un germà d’Edmund, Jasper Tudor (mort el 1495), fou creat comte de Pembroke el 1452 i duc de Bedford el 1485 i fou lord lloctinent d’Irlanda (1486-94).
fototeca.cat
©
Família gal·lesa que donà una dinastia de reis a Anglaterra.