Viatjà per França i Suïssa (1905). En tornar, començà les seves activitats periodístiques i aviat esdevingué un pamfletista vigorós. Empresonat durant la dictadura feixista, i després de la Segona Guerra Mundial considerat un dels grans escriptors moderns, continuà al seu país. La seva obra és extensa i variada. Autor de reculls de poesia com Cuvinte potrivite (‘Paraules apropiades’, 1927), Cǎrticica de searǎ (‘El llibret de la tarda’, 1935), Cîntare omului (‘Cançons de l’home’, 1955), 1907 (1955), etc, que van de l’experiència simbolista a l’enaltiment de l’heroisme revolucionari; de novel·les com Icoane de lemm (‘Icones de fusta’, 1930), Poarta neagra (‘La porta negra’, 1930), etc; de proses autobiogràfiques com Pagini din trecut (‘Pàgines d’antany’, 1956). Traduí, entre d’altres, Villon, Molière, La Fontaine, Krylov, Baudelaire i Brecht.