En els conflictes sorgits al segle IX pel domini de la vall de l’Ebre entre els Banū Qasī i l’emirat de Còrdova, lluitaren a favor de Muḥammad I, bé que després també s’enfrontaren al poder central i foren vençuts per ‘Abd al-Raḥman III (pèrdues de Calataiud i Daroca). Amb la caiguda del califat, crearen un regne independent, amb capital a Saragossa, el primer sobirà del qual fou Munḏir ibn Yaḥyà (1017-23), que mantingué una política pactista amb Castella i Catalunya per tal d’impedir l’avanç navarrès. En ésser assassinat (1039) el seu net, al-Munḏir II, fill i successor de Yaḥyà al-Muẓaffar (1023-29), el domini de la taifa passà a mans dels Banū Ḥūd, senyors de Lleida, i la família desaparegué d’Aragó. Una branca col·lateral, els Banū Ṣumādiḥ, aconseguí la formació d’un regne independent a mitjan segle XI a Almeria.
Membres de la dinastia tugíbida
| al-Munḏir ibn Yaḥyà | 1017-1023 |
| Yaḥyà ibn al-Munḏir al-Muẓaffar | 1023-1029 |
| al-Munḏir ibn Yaḥyà ibn al-Munḏir | 1029-1039 |