Fou fundada per Ghiyāt al-Dīn Tughluq, que expandí considerablement el soldanat, repel·lí els atacs mongols i reorganitzà socialment i econòmicament el país. Durant el govern del seu fill i successor, Muḥammad Tughluq, els desordres i la mala administració anorrearen els avenços assolits. El succeí un cosí seu, Fīrūz, que promogué de nou una política expansionista (expedicions a Bengala, Orissa i el Sind) i de grans construccions urbanístiques (Fīrūzābād, Jaunpur, Fathābād, etc) i arquitectòniques (trasllat a Delhi de dues columnes d’Aśoka). A causa de les rivalitats internes i dels continus cops d’estat algunes províncies se separaren del soldanat, que sofrí també les incursions de Tamerlà des del 1398. El darrer representant de la família, Maḥmūd II, l’autoritat del qual restava reduïda a la ciutat de Delhi, fou derrotat i substituït per la dinastia dels Sayyid.
Dinastia tuglúquida
| Ghiyāt al-Dīn Tughluq | 1320-1325 |
| Muḥammad Tughluq | 1325-1351 |
| Firūz | 1351-1388 |
| Ghiyāt al-Dīn Tughluq | 1388-1389 |
| Abū Bakr | 1389-1390 |
| Nāsīr al-Dīn Muḥammad ibn Firūz | 1390-1394 |
| Humāyūn ibn Nāṣir al-Dīn Muḥammad | 1394 |
| Nāṣir al-Dīn Muḥammad | 1394 |
| Maḥmūd II | 1394-1414 |