Deixeble de Johann Friedrich Herbart, fundà un seminari de pedagogia a Leipzig (1861). Insistí en el concepte de “concentració”, segons el qual tot l’ensenyament és matèria de reflexió, i en el de “graus formals”, per mitjà dels quals hom pot fer un esquema de cada lliçó. Les seves obres principals són Einleitung in die allgemeine Pädagogik (‘Introducció a la pedagogia general’, 1856) i Die Regierung der Kinder (‘La guia dels infants’, 1858).