El seu fundador, Aḥmad ibn Ṭūlūn, instaurà un règim militar que comportà un període de gran prosperitat tant econòmica com cultural. El succeí el seu fill, Ḫumārawayh (884-896), que mantingué bones relacions amb el califa. Els seus successors, Ǧayš (896) i Hārūn (896-905), després de la presa de Damasc per part dels càrmates, perderen de nou el territori i el país fou regit un altre cop per governadors nomenats pel califa de Bagdad i dependents d’ell.
f
m
Història