Fou protagonitzat pels obrers de l’art de la llana, i de manera particular pels cardadors. La condició econòmica d’aquests obrers era molt precària, comtambé llur condició social, car eren exclosos dels càrrecs públics i no podien accedir a llocs de govern dins el gremi. Després d’una breu etapa moderada (maig i juny), el moviment assolí una gran violència (juliol i agost) i aconseguí diverses millores en la condició política dels revoltats. Però la traïció de Michele di Lando, un dels caps dels Ciompi durant la fase moderada, i la viva reacció dels caps de les corporacions gremials ensorraren el moviment i provocaren una dura repressió. La manca d’unió dels Ciompi amb altres estaments urbans d’interessos similars i llur total deslligament dels grups reivindicatius dels camps restaren força al moviment i en provocaren el fracàs.