tungre

| tungra

f

m

adj

Història

Dit de l’individu de la tribu germànica establerta a la Gàl·lia Bèlgica després que Cèsar hagué exterminat els aburons (53-51 aC).

El seu país fou molt poc romanitzat; alguns cossos auxiliars de tungres lluitaren amb l’exèrcit imperial. El seu centre era a Tongres, antiga Aduatuca; uns altres centres o pagi importants foren els de Condroz (Condrustis), Namur (Darnuensis) i Famenne (Lommensis).