túrdids

m
pl
Ornitologia

Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, d’11 a 30 cm, que tenen 10 rèmiges primàries a cada ala i 12 rectrius a la cua; llurs potes són robustes i més adaptades a saltar que a agafar-se a les branques, i els tarsos no són recoberts d’escates; fan el niu descobert, en forma de copa, i els immaturs tenen el plomatge fosc, amb taques clares a les parts superiors, i clar amb taques fosques a les inferiors.

S'alimenten principalment d’insectes, a més de fruita, baies i cucs. Gairebé tots són excel·lents cantaires. Comprèn 305 espècies, repartides entre 45 gèneres, alguns dels més importants dels quals són Turdus, Monticola, Oenanthe, Phoenicurus, Saxicola, Erithacus i Luscinia. Habiten arreu del món, llevat de les zones polars i la Polinèsia. El 1862 foren introduïts amb èxit a Nova Zelanda la merla i el tord.