L’estratotip és al Cerro de los Mansuetos (Terol). En el Turolià es produí una greu crisi climàtica que comportà una davallada de la diversitat faunística que caracteritzà el pis geològic Vallesià. Les masses boscoses subtropicals foren substituïdes per praderies herbàcies, la qual cosa forçà una renovació de la composició faunística. Entre els súids desaparegueren els gèneres de mida petita i dominà Microstonyx, una mena de senglar gegantí. Els cèrvids foren elements molt rars, únicament se n'ha trobat el gènere Eastyloceras. Per contra, els bòvids foren els més característics, com Tragoportax, el qual restà molt ben documentat al jaciment de Piera (Anoia). El giràfid Bigerbohlinia fou un nou gènere del Turolià, el qual ha estat present als jaciments de Piera, Crevillent (Alacant) i a Los Aguaceros i Concud (Terol). El cavall hiparió fou un dels elements més beneficiats, amb tres espècies diferents. Entre els elefants persistiren els mastodonts, tot i que els dinoteris es trobaren únicament en el Turolià inicial, i desaparegueren definitivament del continent europeu. Entre els carnívors aparegueren les hienes com Plioviverrops Plioviverrops i Adcrocuta que, com les formes actuals, ja presentaven una incipient adaptació a un règim carronyer. Hi hagué una gran diversitat de felins, formes macairodontines com Amphimachairodus i Paramachairodus de Concud (Terol), i formes com Stenailurus de Piera i Metailurus de Concud, amb canines normals. La crisi climàtica del Turolià fou especialment dramàtica per a aquells organismes molt vinculats al bosc subtropical fins aleshores establert: els grans simis antropoides com Dryopithecus, els esquirols voladors i els castors.