S’imposaren als autòctons, els hutus (hutu) o rundi, i als twa (poble pigmeu), amb els quals, no obstant això, comparteixen estretes afinitats lingüístiques (els tutsis adoptaren la llengua dels hutus, del grup bantú) i culturals (ruanda). Els tutsis són el grup més meridional dels etiòpids i són famosos per llur estatura, excepcional, i per llurs danses. La forma de vida tradicional dels tutsis es basava en la ramaderia nòmada i la guerra. Formaven reialmes amb una organització de tipus feudal, al capdamunt de la qual un rei o mwami totpoderós recolzava sobre una aristocràcia formada pels caps dels clans tutsis amb els quals els hutus mantenien una relació de servitud. Actualment, els tutsis constitueixen aproximadament el 14% de la població, tant a Ruanda com a Burundi. Amb l’accés d’aquests estats a la independència (1962), aquesta estructura es trastornà. A Ruanda, la preponderància tutsi es mantingué pràcticament fins a la fi dels anys cinquanta, que els hutus començaren a organitzar-se políticament amb el suport belga. Les lluites per l’hegemonia política entre els hutus i els tutsis han donat lloc a recurrents i sagnants guerres civils (1959-60, 1972, 1994-95), en les quals s’han portat a terme alguns dels genocidis més greus del segle XX.
f
m
Etnologia