És una evolució de les majorets, que fan girar i moure un o diversos bastons per mitjà dels braços, les mans i els dits, alhora que executen moviments corporals que evidencien destresa, fluïdesa i velocitat. Aquests exercicis es fan de la forma més harmoniosa i estètica possible, i quan es tracta d’actuacions conjuntes, cal fer-los de forma coor-dinada i sincronitzada amb la resta dels components de l’equip. L’expressivitat i el moviment del cos ha de demostrar força, flexibilitat i bellesa, sempre en coordinació amb la manipulació del bastó, que és una vareta d’acer de 50 o 70 cm de longitud, rematat amb dos topalls de cautxú als extrems. La competició es desenvolupa de forma individual, en parella o duet, i en grup o conjunts formats per diversos esportistes. Les categories són: individual amb un bastó, rhythmic twirl, X-Strut, individual amb dos bastons, duo, equip dance team i gran equip. La tècnica es divideix en diferents tipus d’exercicis segons la forma de realització. Tots s’han de fer amb les dues mans. Els llançaments inclouen tota mena d’ejeccions del bastó, amb la condició que passin per damunt del cap de l’atleta. S’anomenen full hand tots els exercicis fets amb el bastó a prop del cos, que s’agrupen en exercicis de dits, flips i d’altres. Els rolats són els exercicis en els quals el bastó volta per qualsevol part del cos excepte les mans.
El substantiu anglès twirl, que significa ‘gir’, ‘pirueta’, i que en la seva forma verbal expressa ‘girar’ o ‘donar voltes ràpidament’, dona nom a una activitat esportiva sorgida a l’entorn de les bandes musicals i dels grups de majorets que animaven determinats espectacles esportius dels Estats Units. L’activitat agafà aspecte esportiu a mitjan dècada de 1950 als EUA. Aviat es crearen associacions i clubs, i es redactaren reglaments per a poder competir en les exhibicions que organitzaven. Amb el temps es desenvolupà un llenguatge tècnic per a definir els diferents moviments i figures creades amb el bastó.
A Europa aquest fenomen arrelà a partir de la dècada de 1960. Es crearen dues grans associacions que regulen aquest esport a escala internacional: la Baton World Federation Twirling-World Twirling Association (WBTF/WTA), fundada a Londres el 1977, que organitzà el primer Campionat Mundial a Seattle el 1980, i l’europea National Baton Twirling Association (NBTA-Europe), amb seu a Ginebra, que forma part de l’associació internacional Global Alliance (GA) –resultat dels acords d’unir esforços dels practicants de twirling – i que agrupa les associacions nacionals de l’NBTA i de la Majorettes Association (MA). A la dècada de 1980 es decidí revalorar l’exigència física i emfatitzar l’esforç atlètic i gimnàstic propi de la modalitat per diferenciar-se de l’activitat desenvolupada per les bandes de majorets, emmarcades en un context més lúdic. En els darrers anys hi ha una opinió molt estesa d’unificar totes les associacions internacionals que representen el twirling en una de sola, per projectar millor la imatge d’aquest esport i com un estímul per a convertir-lo en esport olímpic.
El twirling a Catalunya
Catalunya fou un dels primers escenaris del continent on, des de França, s’introduí aquesta activitat, a través de les primeres associacions de majorets que es crearen en els nuclis urbans de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Mollet del Vallès, Blanes i Canet de Mar. Actualment, els principals focus de desenvolupament del twirling se centren a les terres de l’Ebre (Tortosa, Amposta, Alcanar, Ulldecona, l’Ametlla de Mar), a les comarques del sud de Girona (Blanes, Maçanet), a l’àrea metropolitana de Barcelona (Badalona, l’Hospitalet, Terrassa) i a poblacions com Lleida, Cervera, Valls, Mataró i Canet de Mar.
A Catalunya hi ha dues associacions que agrupen aquest esport. La Federació Esportiva Catalana de Twirling (FECT), creada l’any 2004, que després d’uns anys com a membre provisional de la Confederació Europea de Twirling Baton, el 2007, fou admesa en el màxim organisme europeu i és membre de ple dret de la WBTF/WTA. La FECT forma part de la UFEC, i està formada per una trentena de clubs, entre els quals destaquen el Club Twirling Ulldecona, el Club Twirling Deltebre, el Club Twirling Tortosa, el Club Twirling Costa Brava, el Club Twirling l’Ametlla de Mar i el Club Twirling Blanes. D’altra banda, hi ha la Federació Catalana de Twirling (FCT), adherida com a membre de ple dret des del 1983 a l’NBTA-Europe. En aquesta associació destaquen, entre d’altres, el Club Twirling La Vie d’Ulldecona i el Club Twirling La Cava. Totes dues associacions poden presentar-se oficialment en competicions internacionals com a selecció nacional. En pocs anys, la selecció catalana ha aconseguit quedar en tercera posició en dos Campionats d’Europa (2009, 2012) i, des del 2003, ha participat en diversos Campionats del Món i a la International Cup. També cal destacar que a Catalunya s’han disputat diverses proves internacionals, sota la disciplina de la WBTF. Així, a l’Hospitalet de Llobregat se celebrà el Campionat d’Europa (1994), a Reus es competí per la Copa d’Europa de clubs (1999) i a Badalona es desenvolupà el Campionat del Món (2003).