txec
| txeca

f
m
Història

Individu d’un poble de llengua eslava del subgrup occidental.

Empesos pels àvars, els txecs s’instal·laren a Bohèmia (s VI), on constituïren la base de la població que més tard (s IX) formà, amb els moravians, el regne de la Gran Moràvia, talment que el nom de txec s’estengué al conjunt dels habitants de Bohèmia i Moràvia, que constitueixen l’actual República Txeca.