Habitaven en pobles envoltats d’estacades, i llurs construccions eren de canya i fang, sovint adornades exteriorment amb làmines d’or. Agricultors sedentaris, conreaven patates, blat de moro i llegums. Classes especialitzades es dedicaven a l’orfebreria i a la terrisseria; les filigranes d’or, les làmines, les estatuetes i les peces de ceràmica, constitueixen l’únic llegat d’aquesta gran cultura. La font de riquesa principal eren els jaciments de sal gemma, que exportaven fins al Perú i l’istme de Panamà; la intercanviaven sovint amb l’or, que explotaven els quimbayas del Cauca. El sistema polític era teocràtic: els càrrecs de cap i de sacerdot eren hereditaris (per línia materna); els cacics més poderosos, sobretot el zipa de Bogotà, eren considerats divins. L’esplendor i la riquesa del zipa és a l’origen de la llegenda d'Eldorado. En temps de la conquesta castellana (1536), eren en plena expansió política, amb tendència a la unificació territorial, i constituïen dos estats principals. No oferiren gaire resistència, i sota l’autoritat repressiva dels encomenderos llur cultura declinà aviat, i la llengua pròpiament txibtxa havia desaparegut ja al s XVIII.
f
m
Història