ubiqüisme

m
Cristianisme

Doctrina eucarística sostinguda per M.Luter i molts dels seus seguidors que afirma que Crist, per la seva infinitud, és present a tot arreu (ubiquitas corporis Christi), i, doncs, també en l’eucaristia.

Bé que ja apareix en alguns escrits de Luter, sobretot a Bekenntnis vom Abendmahl Christi (1528), la doctrina fou formulada per J.Brenz —en polèmica contra els calvinistes— en el sínode luterà de Stuttgart del 1559.