Ugo Betti

(Camerino, Marques, 1892 — Roma, 1953)

Dramaturg italià.

L’any 1917 començà a escriure poesies, que publicà el 1922 amb el títol d'Il re pensieroso. L’any 1927 estrenà les primeres obres teatrals: La padrona i La donna sullo scudo. L’any 1928 publicà Caino, llibre de relats, i el 1929 estrenà La casa sull’acqua. Influït pel moviment crepuscular, intentà de crear un moviment antiformalista que defensava el contingut contra la forma i que pretenia d’aconseguir una nova humanització de l’art. Plantejà una manera d’entendre la vida que l’apropà a l’existencialisme, del qual algun cop ha estat considerat precursor. Amb Frana allo scalo Nord (1936), començà el segon període de la seva producció, que estrenà Una bella giornata di settembre (1937) i d’altres obres d’un cert optimisme. El període culminà amb Ispezione (1947), Marito e moglie (1947) i Corruzione al palazzo di giustizia (1949), potser la seva obra mestra —plenament influïda per Kafka, com també ho és Delitto all’Isola delle capre (1950)—./>Sota el signe d’una culpa col·lectiva d’inspiració cristiana, la seva obra presenta la crisi de la burgesia, i suposa la culminació d’un teatre individualista i intimista.